 Gràcies a un col·lectiu de professors que s’impliquen en les activitats extraescolars l’IES Victoria Kent se’n va anar, divendres 18 de desembre de 2009, d’excursió a Alcoi a assistir a la representació del Betlem de Tirisiti, (famós perquè es representa des del darrer quart del s XIX, i perquè d’aquesta tradició betlemista estesa per tot Europa, només en queden tres; un a Varsòvia (Polònia), altre a Verviers (Bèlgica), i el nostre).
L’organització no va ser fàcil perquè es mobilitzà un nombre considerable d’alumnat procedent dels grups: 1r A , B, C, E, F, 2n A, 3r A i B, 4t A i C; un total de 152 alumnes i 6 professors. Tanmateix, els resultats sembla que van ser satisfactoris.
A les 9’15h del matí els tres autobusos ja ens esperaven a la porta del centre i si bé és cert que estava programada la visita al Museu del Joguet d’Ibi, no hi vam poder anar perquè encara estava en reformes i només uns dies abans de l’eixida ens ho van comunicar. Llàstima, ja que la idea inicial era completar una activitat extraescolar amarada de l’esperit del Nadal que ja s’apropava. L’objectiu, per tant, era acostar els jóvens a les nostres tradicions i costums en aquestes dates tan assenyalades.
No obstant això, i amb una rapidesa d’actuació insòlites, vam modificar el programa i decidirem visitar el museu de la Festa i el museu Arqueològic d’Alcoi. Després comprovaríem que les presses no són bones per a res i que ambdós museus no eren gratuïts com ho imaginàvem i el pressupost no ens arribava, però...el tipus aquest, sí el Lluís ho va enraonar i a darrera hora tots aconseguirem entrar-hi per menys diners.
Així que partírem cap a Alcoi, ben abrigadets i amb tota la il·lusió de veure la ciutat nevada (dos dies abans havia nevat). Arribats a la ciutat de sant Jordi, anàrem a la placeta que hi ha al costat del Teatre Principal on desdejunàrem i, tot seguit i ben coordinats, entràrem al teatre per visualitzar la representació. Vam completar la sala i esperàvem amb emoció l’aixecament del teló. El Betlem de Tirisiti posa en moviment trenta-sis figures de tija, situades sobre una minúscula plataforma, i que circulen per uns canals que separen els diversos plafons que componen el sòl de l’escenari. Alguns personatges són: Tirisiti (el protagonista), l’Agüelo,Tereseta, el Monesillo, el Sacristà, el Sereno...que amb uns desplaçaments ràpids i una gestualidad esquemàtica diverteixen el públic, (no sols l’infantil). A més, hi ha aportacions locals i populars que afigen a l’espectacle una gran espontaneïtat i un gran atractiu. Només va durar 25 minuts, però intensos, i ens ho vam passar molt bé.
Després vam passar per la plaça de l’Ajuntament i vam fer-nos fotos davant d’un gran arbre de Nadal i del pessebre, situat davant la torre de l’església. A continuació arribàrem a la placeta del Carbó on esmorzàrem mentre es gestionava l’entrada als museus.
El primer en visitar fou el Museu Alcoià de la Festa i, encara que va ser interessant, les tres plantes no tenien prou capacitat per a tots els que hi havíem (a més de coincidir amb un grup de jubilats). Tanmateix, les tecnologies més avançades i l’exposició de murals, vestits..., així com els documentals visuals de la història d’Alcoi i de les festes de Moros i Cristians agradaren els visitants. Un passeig didàctic i entretingut per la memòria i la història d’un poble que honora el seu patró: sant Jordi.
A continuació, vam anar al Museu Arqueològic Municipal que es troba a un palau d’estil renaixentista construït entre 1572 i 1584. L’edifici va ser fins al començament del s XIX la Casa de la Vila o seu del govern municipal i, des de 1945, ho és de l’Arqueològic. En el seu interior es mostren col·leccions arqueològiques, de les quals destaquen les ceràmiques del Neolític i unes inscripcions ibèriques sobre làmines de plom. Tant la mostra com l’edifici rebé en 1962 la declaració de Monument d’Interés Artístic Nacional.
I el dia s’acaba i ja era l’hora de tornar. Tal volta veiérem les coses massa ràpidament, però no disposàvem de més temps i, així i tot, va ser una grata jornada de convivència fora de l’aula i una experiència didàctica i d’oci i d’esbarjo que molts tardarem a oblidar.
Adéu capital de la comarca de l’Alcoià-Comtat!! Adéu Tirisiti, fins una altra!!
P.D: Ah, el comportament dels alumnes va ser adequat, tal com pertoca en gent respectuosa que desitja tornar a eixir. Fins la pròxima excursió!!
Lluís Tarí Alonso
|
